lunes, 6 de abril de 2009

Gran Torino


Aquesta película de Clint Eastwood te molt que desitjar com la majoria de les seues. Walt Kowalski es un veterà de la Guerra de Corea inflexible i amb una voluntad de ferro que viu en un món en perpetua evolució, que es veu obligat per els seus veïns inmigrants a enfrentar-se als seus antics perjudicis. Walt Kowalski, un treballador del automóvil jubilat, ocupa el seu temps amb reparacions domèstiques cerveza i visites mensuals al perruquer. Encara que el últim desig de la seua difunta esposa va ser que es confesara, per Walt, un resentit veterano de la Guerra de Corea que manté el seu rifle M-1 net i list, no hi ha que confesar. Y del únic que es de fiar lo suficientment com per a confesar-se es de la seua gossa, Daisy. Aquells als que solía considerar els seus veïns s' han traslladat o han mort i han sigut sustituits per inmigrants hmong, del sudest asiàtic, que él desprecia. Ofengut per pràcticament tot el que es veu, els alers caiguts, el césped mal cuidat i els rostres extranys que lei rodejen; les pandilles sense propòsit de adolescents hmong, latins i afroamericans que creuen que el barri els perteneix; els extranys inmadurs en que s' han convertit els seus fills, Walt només espera a que plegue la seua última hora. Fins la nit en que algú intenta furtar el seu Gran Torino del 72.


No hay comentarios:

Publicar un comentario